Escrivim personificant

Al taller d´escriptura creativa Isa ens ha proposat escriure personificacions amb personatges, objectes que hem vist a l´excursió. En una bossa ha posat paperets amb els seus noms i nosaltres, sense mirar, agafavem un. Després teniem que posar-nos en el lloc d´eixe personatge i escriure com si fórem ell.

Que ganes de tirar-me a l’aigua tinc, ara pegaré uns bots i menjaré alguna cosa. (“ZZZ”)

 

- Oi, que estic escoltant? Mmm, una mosca –(“croac”)—que fam tenia, ara ja no... Me’n vaig a l’aigua, saltaré damunt d’un nenúfar i em pegaré una sesta.

Després d’un temps.

- Què ha passat? Sols era un malson, estava somiant que m’havien agafat uns xiquets i estava dins d’una peixera. Espera un moment... Ah, estic dins d’una peixera! M’escaparé. Vaig a saltar per la canonada i de seguida arribaré a casa, menys mal.

Passat una hora i mitja ha arribat.

- Per fi en casa, quina por he passat.

SERGI .   La granota 

 

Volant pel llac.

- Però que veuen els meus ulls, si són xiquets en barca! Vaig a baixar a veure’ls de més prop. Déu meu! Que valent que sóc, si baixe, em poden tocar i trencar-me una ala i com sóc molt xicotet no em veuran. Ja ho sé, vaig a saludar a la tortuga i després a menjar peix.

La tortuga i la gavina.

- Hola tortuga

- Hola

- Que et passa?

- M’agradaria que els xiquets em pogueren veure’ns

- Ja ho tinc, jo t’agafaré i et portaré.

- Moltes gràcies

- De res, jo ja me’n vaig

- Auxili, auxili!

- Ja vaig, jo et salvaré, que t’ha passat?

- Que els xiquets m’han començat a tocar

JASMIN.  La gavina

- Mare meua, mare meua... estic farta de què embruten el meu llac. Cada vegada hi ha més fem i els xiquets no paren de tirar fem. I la meua companya la llisa vol que embruten més el llac. Mira, ací està la meua amiga la llisa

- M’encanta el fem – diu la llisa

- Escolta amiga meua, si embruten més el llac tots els animals es moriran i jo m’extingiré i no tindràs a la teua amiga al costat.

La llisa va pensar i va dir:

- D’acord, no diré res més.

I al final van resoldre el problema del fem.

JUDITH . El  samaruc

- Quina aigua més contaminada... al menys puc viure amb l’aigua bruta... Això que acabe de veure és una gavina? I també hi ha xiquets? Quin horror!

Passen els xiquets, i les gavines se’n van.

- Per fi! Ja puc saltar a gust i anar amb les meues amigues a nadar pel fons del llac

Tornen les gavines.

- Per què a mi? Sempre em volen menjar a mi! El bé és que si em mengen tindran molta brutícia dins d’elles

LAURA. Llisa

- Déu meu, però què és això?

- És una campana. I ara que faig? L'amague i que li la trobe algú o li la done a Jaume I?

- No, això m'ho quede jo fins que m'ho pense

Després de 2 setmanes.

- Jaume I, tinc alguna cosa per a tu

- Ja sé el que és, un dels meus espies t’ha espiat

- Has dubtat de la nostra amistat, no et vull veure més

PAOLA.  Sant Pere Nolasco 

- Estic passejant en el llac i mare meua, no sabeu el que m’he trobat. He vist el meu amic Pepet mort. He d’avisar a ma mare. Què s’escolta? Hi ha algú? Qui ets? M’estàs espantant? Millor vaig a amagar-me

(“Cuac”)

- Un caçador, he d’amagar-me! Però i el meu amic Pepet? No estarà per ací, Xavi?

-Vine ací – diu Marieta la de la cara neta.

- Ets tu? Marieta?

- Sí, vine

- Anem a dir-li la veritat a la mare de Pepet

- Què? Què li has de dir?

- Que estava jugant amb tu. Mare de Pepet, estàs ací?

- Sí

- Han matat el teu fill, vine a veure. Ací està

- Anem al veterinari “Patets al rescat”

Pepet ja està bé.

- Anem a jugar a ma casa que s’està millor

- D’acord

MELISA. L´ ànec

- Que venen les barques amb els xiquets parlant! Quan desapareixeran? Ànec, deixa’m en pau que estic molt enfadada. No puc menjar molt perquè no hi ha molts peixos. També els peixos són roïns i saben molt mal. Crec que em mudaré a un altre llac. Cada dia he de volar per menjar i cada vegada em fan més mal les ales, i sobretot, també he de cuidar dels meus fills

HÉCTOR. Garça reial

Avui he anat a fer un passeig per l´albufera i l´aigua estava super bruta.No m´he pogut tirar a l´aigua per culpa de la gent. I tenia tantes ganes!
Vaig trobar al meu amic Pedro i vam anar volant fins una séquia on l´aigua estava neta i em vaig banyar. Què bé! 

MARC. Ànec 

Aaaccc! fadies que np veig cap llobarro. Estic fart1 Sempre tinc que menjar altres espècies. Amb un samaruc em conformaria. 
Aaaaccc! veig un peix gran!!!
Aaaaccc! s´ha escapat per culpa d´aquells pescadors! Pescadors per ací , pescadors per allà; a esperar.

ADAM. Gavina 

Jo sóc molt gran, pot muntar molta gent. L´altre dia va vindre un col.legi d´excursió i van fer un passeig. Pesaven molt tots pujats a la meua esquena. Tots els xiquets feien moltes fotos però a mi ni mirar-me!
Quan vaig aparcar per a que baixaren pensava que descansaria però em va muntar un altre col.legi. Fins la nit no vaig poder descansar.

NAYARA. Barca. 

De l'Albufera m'hauré d'anar, no trobe nóvio, estic ...desesperada. Nooo!!!
Tindre que viatjar fins un ullal. Veig molts ànecs però no són bonics. Aniré a buscar a la meua amiga per a que m´ajude.
Ohhh! Vaig veure un ànec preciós, es deia Xavi amb plomes, bec, bec, bec, bec, el preciós.
No vaig tindre més remei que tractar d´atraure´l ficant-me guapa però Xavi, l´ànec, ja tenia ànega.
Vaig consultar al meu pare, Sal, que em va dir que al meu gust. 
Me´n vaig anar a dormir i vaig recordar un ànec que vivia amb gent en una barraca; es deia Mel. Vaig anar a buscar-lo, el vaig trobar i em va paréixer bonic. Es vam fer nóvios i el parc de l´Albufera  va ser una festa. 
Després de dos anys ens vam casar, vam ser feliços i vam menjar molts peixos.

PAU. Ànega