miércoles, 19 de marzo de 2014

"Les princesses i la corona platejada" per Erika de Líbano


Fa molt de temps en un pais molt llunyà hi havia dues princeses: Flora, la major, de 17 anys i Dorada, la més petita, de 14. Les dues anaven a l´Acadèmia Reial on estudiaven modals, balls, com devien comportar-se a la Cort i moltes coses més però quan tenien temps lliure es convertien en espies en secret. Ho feien així perquè tots dien que les princeses no poden caçar, ni lluitar, ni...un munt de coses; tot aixó que a elles es pareixia tant divertit sols ho podien fer els prínceps.

Va arribar l´aniversari de Dorada. Cumpliria 15 anys i aquest aniversari era especial perquè en cumplir-los canviaven la corona de bronze per la de plata. 
 Era la nit de la festa i Dorada, en el seu dormitori, mirava els vestits, les sabates de tacó, els bolsets. Flora, mentre, controlava per l´ordinador que cap estiguera en problemes eixa nit tan especial.
Dorada va decidir ficar-se un vestit rosa amb purpurina, unes sabtes de cristall i un bolset en forma d´estela de color daurat a joc amb les metxes del seu cabell.
Van baixar als salons reials on es celebrava la festa que acollia uns mil invitats. Tot anava bé fins que una de les invitades, envejosa de Dorada, en quan va veure que el rei preparava la corona per posar-la a la seua filla va pegar un bot, la va agfar de les mans del rei i va eixir corrent com un llamp. Ja fora va muntar en un cavall i es va perdre en la nit.
Tots van quedar al.lucinats excepte les dues princeses que sense perdre temps van córrer al seu dormitori i van estrenyer el botó secret que obria el seu cau. Una vegada dins es van canviar de roba posant-se una negra roba cómoda i ajustada, van agafar una bossa cadascuna i per un passadís secret van accedir als estables on van muntar en dos cavalls negres com la nit. 
 Seguint el rastre de les petjades del cavall de la lladrona van arribar a un bosc que prompte van conéixer que estava ple de trampes. Una vegada lligats els seus cavalls a un arbre van sortejar totes les trampes utilitzant no sols la força física sinò la intel.ligència. Així va ser com van arribar a un castell que apareixia tot tancat excepte una xicoteta i elevada finestra. Flora, molt hàbil, va llançar i enganxar-hi una corda nugada a un ganxo i totes dues van escalar. En entrar per la finestra tot estava fosc, sols van veure una estranya llum i en anar cap a ella van veure que era la corona.

-Dorada, no et mogues! Hi ha més trampes!-exclamà Flora
-Tens raó, germana. Com ho fem per agafar la corona i tornar a la festa?

Mentre les dues princeses pensaven, en el palau reial els reis i els cortesans s´havien adonat de la seua absència i les havien buscat per dins del palaus sense trobar-les

-Guardies, mireu fora del palau!- va ordenar el rei
-Ohh! Espere que estiguen bé!- va dir la reina mig plorant
-Segur que estaran bé, no et preocupes-la tranquil.litzà el rei

 Al castell de la lladrona Flora va tindre una idea que li va agradar a Dorada. De les bosses que portaven van traure uns robots miniatura que dirigien a distància i els van fer agafar la corona.
Ja baixaven les dues princeses per la corda quan van vore escapar la lladrona amb una corona a la mà, era la verdadera, la que elles havien recuperat era un frau!

Afortunadament la lladrona no recordava totes les trampes que ella mateixa havia col.locat i va caure en una. Aleshores les princeses, parant molt de compte de no caure elles en cap, li van agafar la corona verdadera, van tirar la falsa, van nugar a la lladrona de mans i peus i la van portar a la presó.
Ja contentes van tornar al palau, van pujar al seu dormitori pel passadís secret, es van canviar i van baixar a la festa.
Els seus pares els van preguntar on s´havien ficat. Elles van respondre que havien anat a l´armari gegant de Flora on estava ben guardada la verdadera corona i que la lladrona sols s´havia emportat la corona falsa. D´eixa manera elles van seguir protegint el seu secret i els reis quedaren tranquils


No hay comentarios:

Publicar un comentario