"El xiquet de la banda" per Pau Monfort

Fa un quants anys, un xiquet que li deien Jaume tenia un gran somni: ser músic de la banda del seu poble. El seu millor amic Ferran, que també era del seu poble, volia ser músic.

El seu professor de solfeig Levi , que era director de la banda municipal del poble, li va aconsellar que es comprara un instrument. Jaume va decidir que volia un saxòfon però els instruments no eren gens barats i Jaume no tenia suficients diners.

Jaume li va demanar els diners necessaris al seu pare, José, però aquest no tenia treball, estava aturat. Què podia fer Jaume? Afortunadament Pedro,el pare de Ferran, tenia un bar i necessitava cambrers així que va contractar a Jaume, a Ferran i a José.

Va passar una setmana i Jaume va cobrar 100 euros. El saxòfon valia 1200 euros així que Jaume va calcular que tindria que treballar només tres mesos.

El primer dissabte del segon mes de treball hi havia un concert on actuava la banda municipal del seu poble i Jaume se´l va perdre perquè tenia que treballar al bar. Li va saber molt malament.

El temps passava i els tres mesos de treball van acabar. Jaume ja tenia els diners i es va comprar el saxòfon. Aleshores el seu pare el va apuntar a classes de cor i conjunt. A aquesta classe anaven tots els xiquets amb els instruments; hi havia clarinets, trompes, trombons i també Jaume amb el seu saxòfon.

Durant tres anys Jaume va anar a les classes per poder entrar a la banda juvenil. Així és com va començar a ser músic Jaume, poquet a poquet.

Ara el seu amic Ferran ja està en una banda de música i és el professor de cor i conjunt. José, que ja és vell, té el seu propi bar i Jaume, després d´estudiar música al conservatori de Barcelona i uns quants anys fent concerts per tots els països d´Europa i Sud-amèrica, va conéixer una dona molt templà i es va casar amb ella.

Avui en dia Jaume és un músic famós però tots els dies se´n recorda de l´esforç que va tindre que fer per estar on està ara.