" El secret de la nostra classe" per Noelia Zambrano

M´havia alçat per anar al col.legi amb les meues amigues Carla i Ana. En arribar teniem un examen de valencià. Jo havia estudiat molt així que em va eixir molt bé (de fet vaig traure un nou)..

A l´hora del pati ens vam sentar com sempre feiem en un banc per aparlar de les nostres coses. Després vam tindre informàtica i tenim que fer un treball de mil paraules en valencià. Tots haviem fet el treball així que Paul, el professor d´informàtica ens va aprovar a tots. Quan li ho vaig dir a ma mare es va alegrar molt.

Més tard, a la classe de Coneixement del Medi Alex, Carlos, Adrián, Carla, Ana i jo en vegada d´estar corregint els exercicis ens vam posar a tirar paperets i trossets de goma per tota la classe. Nuria, la mestra, ens va pillar i ens va castigar a netejar tot el que haviem embrutat.

Després d´una bona estona estaven cansats però encara ens faltava netejar la psissara. Quan em vaig posar a fer-ho, de sobte la pissarra va caure a terra i oh sorpresa! Hi havia una mena de buit a la paret.

-Què és aixó?-va exclamar Ana

Crec que és un portal- vaig contestar jo

-Anem a creuar-lo- va dir Adrián

-Com?-li vaig dir

-Jo vaig a entrar al buit perquè tinc molta curiositat de saber on portarà-digué Adrián

-Val però per si de cas aneu vosaltres i jo em quedaré vigilant per si ve algú-vaig dir jo

-Està bé- contestà Ana

Va passar una hora i no tornaven; jo estava preocupada i vaig pensar que si tardaven una altra hora buscaria ajuda però en mitja hora més van tornar.

-Per què heu tardat tant?-els vaig preguntar

-Perquè ens hem entretingut-digué Alex

-Demà a la mateixa hora podiem tornar i podries entrar tu també- em digué Carlos.

-Està bé, demà tornarem a entrar

Al dia següent i a la mateixa hora vam creuar tots els portal però aquesta vegada el portal es van tancar i no podiem eixir. Al cap d´una hora vam notar que començava a faltar-nos l´oxígen. Estavem asustats i no sé que haguera passat de no ser per Sebastián.

Sebastian era un company de classe que per sort per a nosaltres s´havia oblidat una cosa a classe i va tornar a buscar-la. Al vore la pissarra en terra i una especie de porta tancada en el lloc on es penjava la pisarra es va acostar i va tocar a la porta tres vegades . De sobte la porta es va obrir i nosaltres vam eixir mig ofegats per a respirar.

Li vam agrair a Sebastián que ens haguere salvat la vida i ell va dir que mai deviem tornar a entrar i que no ho contarem a ningú, que seria el secret de la nostra classe.