"El conte de Joan" per Fernando Aznar

Eren les nou de la nit del diumenge i Joan estava sopant amb els seus pares ja pensant en anar a dormir. I de sobte Joan va recordar que tenia que fer un conte per al dilluns.Es va preocupar molt però va dissimular i al acabar de sopar va anar tranquil.lament a la seua habitació per a fer el conte.

No se li ocurria res i tenia molta son, tanta que es va quedar dormit a taula.

Els seus pares passaren pel passadís i el van vore dormit van entrar per a despertar-lo i van vore que en la seua taula hi havia un foli on es llegia "Conte Vicent Marçà". Van comprendre que eixe conte era per al dilluns i aleshores el van despertar una mica enfadats.

Joan es va despertar. Volia seguir dormint però tenia que fer el conte perquè sinó la mestra s´enfadaria i li posaria una mala nota i damunt no podria guanyar el premi Vicent Marçà. L´altre any no havia guanyat el concurs i aquest any volia guanyar-lo.

Els seus pares li van dir que podien posar-li una noteta a la mestra dient que no s´havia recordat i si el podia fer per a un altre dia. Era una bona idea però Joan era molt responsable i va dir als seus pares que anava a fer el conte. Finalment es va posar a escriure...i el va acabar, encara que no va dormir en tota la nit.

Al dia següent no es trobava molt bé però ell volia anar a l´escola a entregar el conte.Es va preparar i va anar. Al arribar al col.legi es va trobar amb el seu amic Pere que estava molt content perquè deia que havia fet un conte xulíssim. Pere estava tant orgullós del seu conte que quan van arribar a classe va llegir el seu conte en veu alta. El conte era tant llarg que tots es van posar a riure menys Joan que el va consolar.

Al cap d´una estona la mestra va dir que li entregaren els contes i Joan tot nerviós el va entregar. La mestra també va comunicar que els resultats arribarien en una setmana.

La setmana anava passant i Joan estava cada vegada més impacient.Al fi va arribar el dia i al entrar en classe la mestra va dir qui era el guanyador. Va ser Xavi, un xiquet amb una gran imaginació. Joan es va quedar un poc desganat però també content perquè havia fet un gran conte.

Joan va seguir escrivint llibres fins que arribar a ser un famós escriptor.

I ací acaba una història imaginària pero...qui sap si un dia passarà de veritat.