LA IAIA I VALENTINA per Ariadna Hervás

Aixó és una xiqueta de 4 anys que li diuen Valentina. Viu amb la seua iaia perquè els seus pares van morir en un accident. La seua iaia s´alça tots els matins per donar-li el desdejuni i portar-la al col.legi. Quan torne a casa neteja un poquet i se´n va a treballar una estona. A la vesprada, a les cinc, va per la xiqueta a l´escola i Valentina sempre li pregunta

-Podem anar al parc?

La iaia li diu

-Val, anem, però després tenim que anar a comprar, val?

Van al parc, juguen, es divertixen, berenen...i arriba l´hora d´anar-se´n. 

 Valentina no vol així que la iaia li diu que aleshores no tornaran al parc. Valentina que disfruta tant al parc calla i obeïx.

A la nit la iaia fa el sopar per a les dues però de sobte sona el timbre. La iaia deixa el plat a taula i va a obrir. És la veina

-Tens sucre? És que m´he quedat sense.

La iaia li diu que si, que espere un moment. La iaia trau el sucre i li dona a la veina. Torna a la taula per sopar on l´ espera Valentina

-Podem tindre una mascota?-pregunta la xiqueta

-Sí, per què no?-respon la iaia

Després de sopar la xiqueta es posa el pijama i ja al llit, després de donar-li un bes a la iaia, s´adorm.

Al dia següent la iaia, com tots els dies, prepara el desdejuni a Valentina i la porta a escola. Després va a una casa de mascotes

-Quan val aquest gos?-pregunta al xic de la tenda

-100 euros

-Val, el compre-diu la iaia

Com totes les vesprades la iaia recollix a Valentina a l´escola

-Avui abans d´anar al parc passarem per casa, hem d´agafar una cosa

-Val, iaia- diu Valentina

En arribar a casa Valentina veu al gosset i es posa molt, però que molt contenta. L´agafe, l´abraça, després el deixe i corre als braços de la iaia "Gràcies, gràcies, iaia!" li diu tota emocionada.

-Ara ja podem anar al parc-diu la iaia.

Valentina va disfrutar molt aquell primer dia en el parc amb el seu gosset. Quan va ser l´hora van tornar a casa, el van banyar i li van donar aigua i menjar. Valentina li va preparar un llit amb peluixos i una manteta i el gosset, cansat es va adormir.

Valentina i la iaia, com totes les nits, van sopar i després de se´n van anar al llit. Aquella nit el beset de Valentina a la iaia va ser encara més llarg i més dolç.

Al dia següent era festa i Valentina no tenia escola. Es va despertar abans que la iaia, va anar pel gosset pensant que ja era hora de posar-li nom. El va agafar i va anar a l´habitació de la iaia.

-Iaia, iaia!-cridà Valentina despertant-la- Mira a Xiqui, ja té nom!

El gosset estava content, ja tenia nom i estava en una familia ben alegre i carinyosa!

La iaia va somriure, va acariciar a Valentina i al gosset que ja s´havien pujat al seu llit i va dir

-Bé, comença un nou dia. Anem a passejar a Xiqui!

Tots tres van continuar disfrutant durant anys i anys.