martes, 13 de diciembre de 2011

UN ESTIU DIFERENT (Contes V. Marçà 2012)

UN ESTIU DIFERENT

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Carles. Tenia onze anys; era alt, de cabells curts i negres i com que era un poc tímid tenia pocs amics.Durant l´any no feia més que jugar a la play o xatejar per l´ordinador.

Tot aixó va canviar quan va acabar el curs escolar i els seus pares li van dir que l´enviarien a un campament als Pirineus. Carles es va enfadar molt perque no podria portar la consola per a jugar.A més ell no savia com eren els Pirineus perque sempre anava de vacances a la platja i creia que s´ho passaria malament a la muntanya i a sobre pensava que no coneixeria a ningú.

S´acostava el dia i Carles va preparar de mala gana la motxilla; va agafar el sac de dormir, una llanterna, rellotge, gorra....Quan més s´apropava el dia de eixida més poques ganes tenia de marxar.

I va arribar el dia. Per a la seua sorpresa i alegria en arribar a l´autobús hi estaven alguns companys de classe: Joan, Anna, Xavier i Sara.

El viatge va ser molt llarg i quan per fi van arribar Carles va observar que les muntanyes eren molt altes i estaven coronades per un poc de neu. A Carles li va sorprendre molt perque ell mai havia imaginat que en juny encara quedara neu. Dies després va anar descobrint que aquelles muntanyes eren precioses, que hi havien cascades, rius, molts boscos de pins i moltes, moltes plantes.

El campament , amb una serie de cabanes de fusta no molt amples,estava a la vall, en un prat de xespa verda i fresca. A Carles li va agradar tot el que veia.









Els monitors que els reberen van fer grups i a Carles li va tocar amb els seus companys de classe i alguns xiquets nous. El monitor del seu grup els va acompanyar a la que seria la seua cabana on van deixar les motxilles. Després tots van anar d´excursió a uns llacs ben bonics però que a Carles no li van agradar. El que si li va agradar va ser veure cabres i cavalls salvatges i molts ocells, però sobre tot uns animalets menuts de cos tou , pell llisa i taques grogues que contemplaren al darrer llac.

-Quins són aquests animalets?-va preguntar curiós.

-Són salamandres-respongué el monitor

Carles que mai s´havia interessat tant per res excepte per la consola estava capficat observant aquells animalets. Li agradaven tant que va decidir agafar-ne una. Li va costar una estona però al final ho va aconseguir però quan volia ficar-la dins d´una botella d´aigua....

-Que fas? Com t´atrevixes a posar-me a mi dintre d´una botella?

-Ohhhhhh! Ets tu qui em parla?- va preguntar Carles a la salamandra.

-Sí, sóc jo, la salamandra Carol. Per què em mires d´aquesta manera?

-Doncs perquè les salmandres no parlen!-respongué Carles sorprés sense acabar de creure que una salmandra li estara parlant.

De la mateixa sorpresa Carles va deixar caure la salamandra al llac i Carol en vegada d´escapar es va quedar parada a la vora. Aleshores Carles li va preguntar

-Per què no te n´ has anat?

-Perquè jo sé que tu em necessites

-Jo, jo no necessite a ningú!!- va dir Carles tot enfadat

I Carol molesta, també alçant la veu, va exclamar:

-Que creus que jo parle amb tot el món?

Aleshores van estar una bona estona discutint fins que Carles va comprendre que sí que necessitava l´ajuda de Carol perquè es va donar compte que estava sol, que tots els seus companys havien desaparegut.

Carles, absort amb Carol, no havia sentit al monitor quan havia dit de marxar a un altre lloc i ara no hi havia ningú més. Es va asustar.

Carol el va tranquil.litzar dient-li

-No patisques, segur que tornaran quan noten que no estàs en el grup.

Mentre esperaven que tornaren a buscar-lo, Carles i Carol van estar xerrant molt. Carol li va donar idees per a superar la seua timidesa i ser un poc més decidit.

-Carles, on estaves?- Va preguntar Joan-T´ hem estat buscant!- exclamà Anna

-Es pot saber on t´havies posat?- va cridar el monitor encara nerviós -Quin ensurt ens has donat!-va dir Sara

Carles va quedar callat perquè no volia que els seus amics s´enteraren de que havia estat parlant amb una salamandra, just aquella que els observava des de la vora del llac.

-Anem-nos!S´ha fet tard- va dir el monitor

Carles haguera volgut despedir-se traquil.lament de la seua amiga Carol però no podia fer-ho sense descobrir- se , així que es va quedar cap al final de la fila i sols la va mirar amb afecte i tristesa fent-li un adéu amb la mà. Li va parèixer que Carol li sonreia i li ginyava un ull.

Mentre tornaven cap el campament Carles anava pensant en tot el que havia comprés i aprés de la conversa en Carol i va decidir que tenia que seguir els seus consells. Així ho va fer en els dies que va estar al campament i ben bé que li va anar perque no sols es va fer amic dels seus companys de classe sino que en va fer d´altres.

Quan va tornar a casa seua va contar tot als seus pares, inclús el seu encontre amb Carol. Els pares es van mirar, es van somriure i guinyant-li l´ull a Carles li van dir

-Nosaltres ja haviem estat en eixe llac quan erem joves!


Autora: Belén Bellés Beltrán

C. P. Vicent Artero

6é B




3 comentarios:

  1. me va agradar molt el conte de belen es molt bonic belen vas fer un bon treball

    ResponderEliminar
  2. es molt guapo de veritat

    ResponderEliminar
  3. Has echo un buen trabajo
    derya

    ResponderEliminar