viernes, 8 de abril de 2011

Albufera de València


L´ALBUFERA DE VALÈNCIA
El Parc Natural de l'Albufera de València està situat al Sud de l'Horta de València. És la zona humida més important del País Valencià.
Aquest paratge de 21.120 hectàrees que va ser declarat parc natural es troba situat uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat de València.
El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria, amb la qual cosa es produí la separació definitiva de la mar en l'època romana. Llavors, la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000 hectàrees) però amb el pas dels anys i a causa de l'interès a obtenir noves zones de cultiu (especialment d'arròs) ha anat disminuint de grandària fins a les 2.800 hectàrees actuals.
Per això existeixen tres ambients diferenciats:
  • La restinga: és la barra sorrenca que separa el llac del mar amb zones diferenciades:
    • La platja
    • El cordó de dunes davanteres
    • El sistema dunar intern
    • Les mallades (830 ha): saladars deprimits que s'inunden periòdicament i que constitueix un dels pocs reductes existents de bosc litoral del Mediterrani occidental
  • La marjal: són terres que anteriorment formaven part del llac però que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs amb tot el sistema de reg
  • El llac: extensió d'aigua dolça degut al fet que s'alimenta de les aportacions de les sèquies i de diversos ullals existents en el propi llac. És el llac més gran d´Espanya. La profunditat mitjana és de 80 cm, amb màximes de 2 m, i el seu diàmetre és de 5 km






















CLIMA

El parc presenta un clima termomediterrani, suau i agradable. L'estiu és càlid i sec, amb temperatures moderades i altes. Les precipitacions més abundants corresponen a la primavera i la tardor, estacions amb temperatures moderades. L'hivern presenta temperatures baixes però amb pocs dies de gelada (temperatures per davall de 0ºC). La precipitació mitjana anual és de 430 l/m2. La temperatura mitjana anual és de 17ºC amb oscil·lacions de ±11ºC.
FLORA
La vegetació a la marjal, dedicat al cultiu de l'arròs i en el llac és escassa, quedant limitada a les zones marginals.











No obstant això la franja sorrenca costanera és especialment rica en varietats vegetals. Destaca la presència d'espècies pioneres pròpies de dunes mòbils com la grama de duna o la campaneta de mar i de dunes fixes com l'aladern o el llentiscle.












En els salers existents entre les dunes podem trobar l'herba salada i la barrilla. En les zones amb substrat rocós es troba un típic bosc mediterrani format pel carrasquer, el timó, la argelaga el romaní i la sajolida.
















Finalment a les zones humides podem trobar comunitats submergides, flotants i palustres com el canyet , l'Enea Thypha la mansega i la trencadalla.




















FAUNA
El llac té diverses espècies destacant el fartet i el samaruc, per ser dues espècies de peixos endèmiques de la Comunitat Valenciana i l'anguila, llisa i llobarro per la seua importància econòmica.




















Aquest parc és conegut per l'extraordinària riquesa avícola que posseeix destacant l'ànec xibec amb fins a 10.000 exemplars, l'Ànec cullerot o el Bragat amb fins a 20.000 exemplars.






















També són destacables les colònies de martinets , podent ressenyar l'esplugabous o garseta Bubulcus ibis, el martinet ros o el bernat pescaire .























Pel que fa als mamífers destaquen la guineu, la mostela i el conill salvatge. També hi ha presència de petits mamífers com ara diverses rates penades, ratolins, i la rata d'aigua, espècie silvestre per excel·lència del paratge.





















Entre els invertebrats cal destacar la presència de gambetes, petxinots de sang, escarabats i libèl·lules.
Entre els rèptils i amfibis hi destaquen la granota verda, el gripau d'esperons, la serp de collaret, la serp d'aigua, la serp blanca i la serp verda. Aquesta darrera pot arribar a mesurar dos metres de llarg. Hi ha diverses espècies de sargantanes, entre les quals es troba la sargantana cendrosa, espècie endèmica mediterrània, però també hi ha la sargantana cua-roja i la sargantana cuallarga. També hi són presents el dragó comú i la bívia ibèrica





1 comentario:

  1. Passeu-ho molt bé i ja m'ensenyareu les fotos que de segur que són xulissimes!!

    Molts bessets!!
    FUEN

    ResponderEliminar