domingo, 7 de marzo de 2010

ORIGENS DE CASTELLÓ

A Lleida, a 6 setembre de 1251, Jaume I estenia un document pel qual autoritzava a Ximén Pérez de Arenós, el seu lloctinent en el regne de València, a traslladar la vila de Castelló des del seu emplaçament originari al lloc de la plana que li semblara més apropiat.
La memòria tradicional situa el trasllat en la Quaresma immediata de l'any següent i el nou assentament va ser l'alqueria mora de Benirabe. Aquest trasllat es recordat amb la celebració anual d'una romeria a l'ermita de la Magdalena que s'alça junt amb el castell dels remots orígens.



















La vida en el Castelló dels segles medievals va tindre uns caràcters plenament urbans, amb important pes de les activitats artesanes i comercials per damunt de la dedicació rural del cultiu dels camps, que també cobrarà posterior i creixent desenvolupament per mitjà del sistema de regs amb les aigües del Millars.

El 16 de març de 1260 Jaume I va autoritzar la construcció d'un camí per a unir la vila amb el mar, en el punt on van existir precedents preromans i ara començava a aparéixer un incipient tràfic marítim precursor del futur port.

El 17 de febrer de 1272 autoritzava l'ampliació del nucli urbà per mitjà de l'afegit d'un raval que suposava l'aparició dels carrers d'Enmig i de Dalt, demostrant el favorable efecte de l'atenció reial sobre el creixement demogràfic de la nova vila.

El fill i successor de Jaume I, Pere III el Gran, des de Barcelona, a 7 de febrer de 1284 atorgarà a la vila de Castelló la facultat d'autogovernar-se per mitjà de la concessió del dret a posseir els seus propis òrgans municipals.

Castelló va assumir des del segle XIV la seu d'una governació, i amb ella un rol de capitalitat que no li ha abandonat al llarg de diversos segles.

No hay comentarios:

Publicar un comentario