Per als que no vau poder estar us deixe ací alguna foto i les paraules que vaig pronunciar. Marque amb color diferent les que anaven dirigides especialment per a vosaltres els meus alumnes i amb un altre color les dirigides als vostres pares.
"En primer lloc agraïsc a la Fundació Càtedra Soler i Godes la concessió d´aquest premi que rep, així ho visc dintre meu, com un premi representatiu per a moltes i molts mestres que, dia darrere dia, s´entreguen gustosament a la seua feina, empenyats, de vegades com autèntics Quixots, en que la seua acció revertisca en un caminar cap a un món millorat.
Gràcies.
Després de la sorpresa i xoc inicials al conèixer la seua decisió la meua ment i el meu cor han recorregut el bosc dels meus records tractant d´entendre com he arribat a aquest moment, a aquest “ara i aquí”.
Molts rostres, moltes veus, molt de temps, emocions en cascada, somnis realitzats, preguntes ja contestades.
També aquest recorregut vull agrair als que van decidir donar-me aquest premi perquè a través d´ell he aprés, reconegut, reencontrat,…. i m´he sentit sumament afortunada.
Afortunada per treballar en alló que estimo.
Afortunada per totes les persones i les relacions que poblen la meua memòria i que m´han conformat. A elles vull reconèixer, agrair la seua emprenta en mí i dedicar-los aquest premi.
Amb el vostre permís:
-Als meus pares que em van mostrar amb la seua pròpia vida que el que importa realment en ella és el ser, no el posseir
-Al meu pare que va voler ser mestre i no va poder però que em va transmetre el seu amor pel coneixement
-A ma mare que em va mostrar com l´amor pacient dóna molts fruits
-Al meu germà que obrí camí cap al Magisteri
-A la meua exparella i als amics i amigues amb els que vaig compartir tants anys de dedicació a la Animació i a l´ Ensenyança
-Als meus fills dels que he aprés precioses e incomptables coses
-Als meus mestres i professors, especialment a aquells que, pel seu respecte, el seu entusiasme per l´Ensenyança, la seua creativitat i el seu bon fer estimularen la meua vocació.
-Als centenars d´ alumnes- xiquets amb els que he conviscut.
Hem aprés junts: ells de mí, jo d´ells i tots plegats d´alló que ens envolta. Hem rist junts, lluitat per millorar i per aprendre, hem inventat, investigat, buscat solucions a problemes, a conflictes…Hem celebrat i hem lamentat. De vegades hem plorat, altres ens hem enutjat, però sempre ha sigut una relació viva buscant el bé d´ambdós
Ells i jo ens hem endinsat en lletres, cançons, nombres, històries, llibres, pintures, festes… per a explorar l´enorme vastitud de la Vida, be siga aquesta l´anomenada “natural” o la “social”, en lo gran i en lo menut, amb l´emoció o amb el pensament.
Ens hem il.lusionat amb els nostres projectes, amb els nostres animalets, les nostres plantes, o amb les nostres excursions fora de l´aula on ens sentiem autèntics investigadors i descobridors.
-També als meus alumnes- adults, aquells amb els que vaig dansar, cantar, intercanviar experiències i als que vaig compartir la meua visió i vivència de la Pedagogia del temps lliure, conscient de que molts d´ells , per ser mestres o en camí de ser-ho, tintarien amb nous colors el quefer de l´ escola.
-Als meus alumnes “en pràctiques” per permitir-me compartir-los la meua experiència com a mestra.
Agraïsc les seues mirades joves i noves que amb els seus “feed-backs” em possibiliten la auto- crítica; també les seues actuacions creatives que m´ ensenyen, i els seus canvis durant l´estada que em confirmem bones pràctiques…..
-Agraïsc als pares dels meus alumnes per haver confiat el seu mês valuós trèsor a la meua atenció i guia.
Agraïsc tot el que he aprés amb ells sobre el seu rol i el meu, les dificultats d´ambdós i de la nostra interacció.
Gràcies per haber respost (parle d´una inmensa majoria) a la meua crida a treballar conjuntament, siga en una forma o en una altra: a l´aula o fora d´ella i en actividats d´allò més variat. (Tallers, excursions, comissions, xerrades a l´aula...).
Gràcies també per haber-me compartit, en el silenci de las tutories, intimitats familiars que necessitava conèixer per a comprendre les dificultats dels vostres fills i així poder ajudar-los per poc que fóra.
Gràcies per les vostres paraules de reconeixement i també per les de crítica, especialment per aquestes ja que sent les més costoses de pronunciar són les que possibilitan millorar. (El cisell és necessari per a esculpir)
-Als meus companys, els passats i els actuals, els quals, cadascú al seu estil i grau d´ entrega, m´ han aportat en tots aquests anys tantes coses: amistat, comprensió, experiències, idees, il.lusions, dificultats, obstàcles, diferències…..es a dir humanitat bategant.
El meu agraïment a tots ells, a vostés per estar ací i escoltar-me amb paciència, i per damunt de tot a la Vida que m´ha concedit travessar-la estimant i sent estimada.
Aquest és per a mí el Seu Secret, el Secret de la Vida present en totes les seues cares, especialment en la meua professió.
--Perquè estimem el coneixement desitgem i treballem per transmetre´l ideant mil formes, utilizant tots els recursos i tècniques que coneixem, i els que busquem, quan s´ens esgoten, ja siga en llibres, en persones , en cursets o en Internet.
--Perquè estimem la nostra cultura i la nostra llengua la protegim i la mimem obrint-la a altres, conscients de que el procès ens enriquix a tots
--Perquè estimem les nostres arrels les oferim, siga amb festes, tradicions, intercanvis o com siga als que de nouvinguts desitgen ser empeltats
--Perquè estimem el nostre medi i el nostre planeta ens involucrem en educar per a un món sostenible, investigant, reciclant, criticant el nostre consumisme desaforat….
--Perquè estimem als nostres alumnes els escoltem, ens preocupem i ens ocupem (que no és el mateix) a l´ aula i fora d´ ella.
--Porquè estimem l´ Ensenyança ens esforcem per tal de donar-li tota la dignitat de que som capaços procurant respondre a les necessitats que l´ evolució de la societat planteja, ocupant-nos dels problemes que día darrere día, periode darrere periode, sorgixen prolíficament
--Perquè estimem les nostres escoles, les nostres aules, intentem que siguen vives, agradables, funcionals, un espai d´encontre i de convivència enriquidora.
Perquè escoltem…..per a que escolten
Perquè respectem…per a que respecten
Perquè ensenyem….per a que ensenyen
Perquè eduquem …..per a que eduquen
Perquè estimem…….per a que estimen,
sabent que estimar no és un sentiment més o meyns volàtil sino actuar per fer un bé..
En aixó estic, en aixó estem, i tan de bó tingam la sabiduria, la valentia, la força i la constància necessàries per a que aquest tipus d´amor impregne la nostra vida com a mestres, perpetuant així una preciosa cadena, una continuïtat, al servei de l´ Home.
Moltes gràcies."
Isabel Navarro Avinent
Castelló 27 de novembre de 2009
A la porta de l´hotel
No hay comentarios:
Publicar un comentario