jueves, 7 de diciembre de 2017

Cocina divertida navideña 2

¡Qué árbol más bonito y nutritivo!

Arbolitos de pizza

Arbolitos de queso

Árbol con queso y tomatitos

Cara de reno de arroz, salchichas y tomate cherry

¡Qué pasada de bocadillo!

Fresas y plátano para los Papa Nöel. Brócoli y zanahoria para el arbolito.

Dulce rebaño de renos

Más ideas en una entrada del blog de diciembre de 2015. También podéis encontrarla clicando en la etiqueta "cuina" del lateral de la página

domingo, 3 de diciembre de 2017

Mercado medieval



Habrá paradas de artesanía y demostraciones de oficios del medievo, zona gastronómica con tabernas medievales, pizzas artesanas en horno de leña, tetería y restaurante árabe, dulces y pasteles de Aragón, rica cerveza artesana, exposiciones lúdico culturales tales como Torturas, Armería, Espartero, Cantero, Ebanista y un sinfín de actividades.

Refranys de desembre i nadal


Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer
Desembre arribat, posa't set capes d'un plegat
Desembre finat, any acabat.
El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc.
Per la Concepció fa un fred de debò
Sant Silvestre és el darrer vespre.

A Nadal, tota roba cal
Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
Ara ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons
De la Puríssima a Nadal, disset dies ben cabals
El dia de Reis parlen els estels
La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
A Reis, bèstia és qui no ho coneix
Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam
Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal

lunes, 18 de septiembre de 2017

Dinosaurios en Castellón


El viernes se inaugura la exposición itinerante Expo jurásico en el Recinto de Ferias y Mercados. Creo que os puede gustar mucho y aprender sobre los dinosaurios que tanto os encantan.

Contará con una treintena de piezas inéditas a tamaño real, 14 de ellas animatrónicas que simularán los comportamientos de estos animales prehistóricos. Podréis ver Triceratops, Tiranosaurios, Protoceratops, Parasaurolofus, Estegosaurios, Espinosaurio, Diplodocus y el famoso Tiranosaurio Rex a tamaño real, entre otros.



También podréis  jugar a ser paleontólogos descubriendo réplicas de huesos de dinosaurios en un arenero.
Igualmente podéis ver un documental ‘Planeta Dinosaurio’ que muestra los recientes descubrimientos de los dinosaurios y visitar una sala con fósiles.

Los horarios serán viernes de 17,00 h. a 21,00 h y sábado y domingo de 11,00 h. a 14,00 h. y de 17,00 h. a 21,00 h. Las entradas se pueden adquirir por solo 7 euros en las taquillas de la exposición y en www.expojurasico.com
 Expo Jurásico aplica un precio especial para grupos a partir de 15 personas con reserva previa.

sábado, 16 de septiembre de 2017

Alguns refranys de setembre

Agost madurador, setembre collidor
Setembre fruiter, alegre i fester
Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura


Juliol blader, setembre raïmer
El raïm d'agost, pel setembre most
Raïms de setembre, te'n llepes els dits
Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors


 Pel setembre, a collir ametlles


 Sol setembrer madura el codonyer


 Al setembre, el mal temps és de témer
 Al setembre, o se sequen les fonts o s'emporten los ponts


miércoles, 14 de junio de 2017

La vaquita marina a punto de extinguirse


La vaquita marina es uno de los cetáceos más pequeños del mundo. Mide unos 150 centímetros y pesa unos 50 kilos. Es un cetáceo de forma parecida al delfín, pero posee hábitos distintos. Los avistamientos de la especie son pocos porque se mantiene alejada de la superficie del mar y apenas se acerca unos segundos para tomar aire y volver a las profundidades.Las vaquitas utilizan sonidos agudos para comunicarse entre sí  y para navegar en sus hábitats.


La vaquita marina se considera en el más alto riesgo de extinción de 129 especies de mamíferos marinos.
Según Greenpeace sólo quedan 26 ejemplares pues de febrero a  día de hoy han  muerto  cuatro. El año pasado había 60 y a pesar de que el gobierno mejicano prohibió hace un año la pesca de arrastre que las amenaza siguen muriendo enredadas y asfixiadas en mallas ilegales.

¿Por qué ocurre esto?
Porque se pesca un pez  llamado totoaba, el cual es un pez grande, que también se encuentra en peligro de extinción, y se localiza en el golfo de México. El comercio de este pez se debe a que su vejiga natatoria es muy apreciada en China, tanto que se llega a pagar entre 20.000 y 50.000 dólares por un kg.
Otras causas son  las alteraciones y contaminación del hábitat
 





 

jueves, 8 de junio de 2017

XII Premi Vicent Marçà de narrativa escolar

El dimarts,6 de juny, la vostra companya Judit Tena Barreda va assistir emocionada a la gala de lliurament dels premis.
A la gala va haver-hi discursos, actuacions i l´entrega dels premis. 


Enhorabona, Judit, i que mai perdes el gust per comptar històries!!!

El conte de Judit 

DIARI D'UN XIQUET DE 1968

Mon pare sempre em comptava una història de quan ell era menut i anava a escola. Aquesta és la història.

El meu pare anava a una escola rural, no a una com les que ara coneixem. A l´escola anaven tots els xiquets que vivien als masos dels voltants i com que no hi havia cotxes els xiquets tenien que anar caminant.
Mon pare s´alçava de bon matí, es llavava la cara amb aigua fresca i la meua avia Julia li preparava l´entrepà. Ell es posava la motxil.la a l´esquena i se´n anava cap a l´escola que estava a dos km del mas. De camí es juntava amb tres xiquets més i tots junts continuaven caminant fins l´escola.


A l´escola sols hi havia un mestre per a tots els xiquets de cinc a catorze anys.
A  mitjan matí eixien pels voltants a menjar-se l´entrepà i també a jugar.
A migdia acabaven les classes i cada xiquet emprenia el camí de tornada a casa per a dinar amb les seues families.

Després de dinar  el meu pare ajudava al meu avi Eliseo a guardar la rabera d´ovelles.

Mon pare em compte la sort que va tindre un any després perquè a Benassal van construir l´Escola-llar per a tots els xiquets de les escoles rurals dels voltants: Ares, Culla, masos... A partir d´eixe moment els pares portaven el dilluns als xiquets que es quedaven en l´Escola-llar fins al divendres i ja no tenien que caminar tant ni patir fred a l´hivern per anar a escola.

Mon pare diu que trovava molt a faltar als seus pares perquè en tota la setmana no els veia però després es va acostumar perquè els xiquets i els mestres que els cuidaven formaven una gran familia; de fet tots els anys els companys i els mestres de mon pare es reunixen una vegada a l´any per a recordar els bons i bonics temps passats junts.

 (la fletxa senyala a Judit)
Les fotos de la gala les podeu veure en la pàgina  https://www.vivecastellon.com/noticiario/fotos-25343/2/